Un històric de veritat!

M’agrada el Sants. És una d’aquelles entitats que saben mantenir la tradició tal i com ho demostra el seu terreny de joc. I és que la sorra és la mateixa en la que van desembarcar els fenicis al segle IV a.c. Per què renovar-la o posar-hi gesta artificial? A més, amb aquesta superfície el joc guanya vistositat i emoció: rebots inesperats, pilotes que perden velocitat de forma inesperada, per no parlar del sobreesforç que han de fer els futbolistes. Això sí que és suar la samarreta! Però no només hi ha beneficis pels titulars, els jugadors suplents també han pogut treure profit de la superfície fent castells de sorra a la banqueta. M’agrada el Sants.

Obriu el pas que venim!

Una marató no l’acostuma a guanyar aquell que de seguida es posa al capdavant, sinó el que vé del darrera amb un ritme intens però prudent, constant però pacient, decidit però Intel.ligent. I aquest corredor virtuós és el Catllar. Avui ja ens hem situat a només tres punts de la promoció i no només això: tenim la certesa de mantenir les forçes intactes i que no ens flaquejaran les cames en els darrers quilòmetres decisius per arribar a la meta. Malgrat això, serà important que no se’ns creuin més àrbitres com el d’aquest matí, que quan s’han complert els 90 minuts reglamentaris s’ha tret de la màniga la primera part d’una pròrroga…Això sí, ens ha donat un toc de glamour perquè l’home era clavat a en Yul Brynner i algun dels socis més veterans han corregut tot confosos a demanar-li un autògraf al final del matx.

Un migdia de pel.lícula

La millor forma de resumir el que ha passat avui al camp de l’Iberiana és posar un títol de pel.lícula als fets més rellevants. Així que tot es podria resumir de la següent manera. Per començar, el camp es podria dir “El planeta de los simios.” El partit: “Bailando con lobos.” L’agressió d’un imbècil local al nostre porter:“Yo, el Vaquilla.” La posterior suspensió del matx durant més de mitja hora “El silencio de los corderos.” L’arribada dels furgons dels Mossos: “Los hombres de Harrelson.” El gol del triomf al minut 92: “El cartero siempre llama dos veces." La victòria: “V, de Vendetta.” La sortida dels jugadors i de l’àrbitre: “Salvad al soldado Ryan.” La passivitat de la Federació per expulsar de la competició clubs com l’Iberiana: “La ley del silencio.” El nostre autocar: “El acorazado Potemkin” i el viatge de tornada cap a casa: “La vida és bella!”

És un ocell? És un avió? No! És en Fulla!

La majoria encara ens estem preguntant què o qui hem vist en el segon gol. I és que en Fulla s’ha convertit en un no sé què per marcar una diana antològica. Jo perquè estava amb més gent, sinó hagués culpat de la meva visió l’orujo que em prenc abans dels partits. Llàstima que ningú l’hagi enregistrat, però no us preocupeu perquè tinc contactes a la NASA i aquesta gent té càmeres per tot l’espai apuntant la terra. Segur que alguna o altra l’ha agafat.
M’imagino dos marcians mirant-s’ho des del seu planeta i comentant: “què fa un dels nostres a el Catllar?”