diumenge, 25 de novembre del 2007

Qui ha trepitjat la merda?


Està clar que algú ens està fent un mal d’ull perquè no és normal que es segueixin lesionant jugadors. Ja tremolo per veure que té en Tudela però la cosa no pinta gens bé...

Estic intentant contactar amb l’Aramis Fuster o en Carlos Jesús (alias Christopher) perquè acabin amb aquest malson però abans no els trobi hauríem de seguir un pla de xoc. De cara al proper partit, tots amb alls a les butxaques, un crucifix i una mongeta dins els mitjons i qui trepitgi una merda que s’oblidi d’entrar al camp. Bé, excepte si és el senyor alcalde que és l’únic que ens porta bona sort. Ara més que mai necessitem aquest bon home i no estaria gens malament que acompanyés en Tudela a fer-se les proves mèdiques perquè no tingui res greu. Faci-ho senyor alcalde! Sabem que sempre ha estat amb l’equip i ara té una nova ocasió per ratificar la seva bona, que dic bona, boníssima, que dic boníssima, excel·lent, que dic excel·lent, sublim predisposició respecte el nostre club!

dilluns, 19 de novembre del 2007

Pocs però valents!

Les baixes que anem acumulant ja comencen a ser preocupants. Cada jornada es lesiona un jugador diferent i si seguim a aquest ritme, el vestidor de l’equip acabarà estant més desert que les andanes de RENFE de Barcelona. La sort que tenim engany és que l’equip té orgull i per això estem a tocar dels llocs d’ascens. Els futbolistes del Catllar s’ho creuen, es creixen i van pel món amb la seguretat que dona el treball ben fet.
De tota manera ja cal que anem fent un raconet en els nostres estalvis perquè l’any que ve, a banda d’estar a primera catalana, el club plantejarà una derrama per cobrir la prima de l’agència d’assegurances dels jugadors. I és que el pobre desgraciat que la va contractar amb nosaltres està a punt de fer fallida.

diumenge, 11 de novembre del 2007

Un talismà desganat

L’alcalde s’ha degut sentir molt fotut per haver vingut a veure el Catllar. Segurament no ha pogut aconseguir el viatge desitjat pel cap de setmana. També és probable que el vermout i la posterior costellada amb els amics se li hagi anat enlaire. O potser simplement ha tingut un mal dia a casa. El cas és que a l’home se l’ha vist totalment enfonsat i abatut per haver d’omplir el seu temps lliure presenciant un partit de l’equip del poble que governa...
És una llàstima que no vingui més sovint ja que ens porta sort. De tota manera estem d'enhorabona. I és que, malgrat que el seu promig d’assistència és d’un partit per temporada, enguany en veurà un mínim de dos perquè suposo que la cinta de la inauguració de les reformes de l’estadi la tallarà ell i no tindrà la temptació de fugir just abans del partit...

diumenge, 4 de novembre del 2007

Futbito


El partit d’avui m’ha recordat la meva joventut als bars més sòrdids del tarragonès. Ho dic per les mides del camp del Sitges, que són molt semblants a les dels futbolins que funcionaven amb monedes de 5 pessetes. L’única diferència que he trobat és la mobilitat dels futbolistes, especialment els del Catllar. Han corregut com llebres i han lluitat com lleons. I en Rosado? Collons en Rosado! Dos gols i l’assistència del tercer! De tota manera els terrenys de joc així s’haurien de reservar per les nenes i els veterans, però no pel futbol amateur perquè es perd espectacle. Això sí, la gola d’en Riera ho ha agraït ja que amb un to de veu normal s’ha pogut comunicar amb tots els jugadors, fossin on fossin.
M’imagino aquests dels Sitges quan vinguin al nostre camp a la segona volta. Ja poden anar comprant ampolles d’oxigen i grans dosi d’EPO...