diumenge, 28 d’octubre del 2007

Això és un directiu!


Tots els col·lectius necessiten un màrtir i nosaltres ja l’hem trobat: el secretari del club. Aquest bon home ha intentat evitar la batalla campal que s’ha produït a la graderia convencent els seguidors més exaltats i ho ha pagat amb uns quants punts de sutura, un parell d’hematomes a la cara i un disgust dels que nos s’obliden en dos dies.
Tot per a res perquè l’home no ha aconseguit el seu propòsit. A les graderies ha acabat passant de tot: individus caient escales avall, cops de puny a tort i a dret, mobiliari destrossat i un llarg etcètera de fets lamentables. I tot per una colla de bàrbars de l’Iberiana que han vingut a buscar raons.
Des d’aquest espai proposo que la cinta de la remodelació del camp la talli el secretari i que se li posi una placa en un lloc destacat per deixar constància de la seva valent actuació.

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Notícia bomba: hem fitxat en Rosado!!!


És el Romàrio del futbol català! Si fos músic seria Beethoven, si fós actor en Marlon Brando, si fos arquitecte en Norman Foster i si fos polític seria en...en...mmm...tan se val no és polític cony! És un gran entre els grans i prou! Catllarencs: afineu les vostres goles, que amb “Rosado, el gol esta asegurado!!”

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Botero, Botero...

Els nostres jugadors van donar la talla aixecant dues vegades el matx i van aconseguir un valuós empat. En acabat, es van dutxar amb la satisfacció que dóna haver fet la feina ben feta al mateix temps que desitjaven arribar a l’autocar per deixar-se caure damunt els seients i fer un mos. La sorpresa desagradable que van tenir va arribar quan el vehicle va arrencar i esperaven rebre el menjar. Van sentir unes paraules molt desagradables del meu cosí, en Botero II: “collons, m’he deixat els entrepans al poble!” Us podeu imaginar com van ser els 100 quilòmetres entre Sant Feliu i el Catllar...Els jugadors no van parar de mossegar-se les ungles mentre que els més afortunats van poder degustar algun xiclet!
Sort va estar en Botero II que cap futbolista li clavés una mossegada per desastre i despistat! Sempre ho ha estat.

dilluns, 15 d’octubre del 2007

Tot un cavaller


Qui ha dit que el futbol és un esport de mercenaris i que els jugadors no tenen sentiments? La prova que desmenteix aquest tòpic la trobem amb en Kiko. Aquest bon jan ens ha pagat tot el carinyo i el bon tracte que li vam dispensar l’any passat fent-se el tercer gol en pròpia porta. L’home ha hagut de dissimular una mica fent veure que el sol li impedia de veure la pilota, però no ha dubtat ni un sol moment en entrar dins la porteria ell amb la pilota en un moment en el que el Cambrils ens estava apretant de debò. D’això se’n diu ser un senyor i una persona agraïda.
Enviaré el vídeo a Hollywood perquè li concedeixin l'Oscar a la millor interpretació de l’any. Se’l mereix!